Recuperar la llum

Vulneracions i abusos
d’Enel-Endesa
i la lluita pel dret
a l’energia

Un webdoc produït per La Directa i Enginyeria Sense Fronteres

Si el món té 40.075 km de perímetre, Enel-Endesa té 2 milions de KM de línies d’energia, tants com per poder donar-li gairebé 50 voltes.

L’accés a l’energia s’ha convertit en un dels negocis més profitosos a costa de la salut i el benestar de la població. La multinacional Enel-Endesa és responsable en bona part de la pobresa energètica en la qual viu un 17% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. Centenars de persones, la majoria dones, s’organitzen cada dia per revertir les vulneracions i els abusos d’aquesta gran empresa italoespanyola i, pel camí, s’enforteixen i recuperen les ganes de viure una vida digna.


Qui és
ENEL-ENDESA?

ENDESA
ENEL

En el seu origen, l’any 1944, l’Empresa Nacional de Electricidad S. A., Endesa, va ser una empresa pública que buscava controlar un sector estratègic com l’energètic. L’any 1988 va començar el seu procés de privatització i, consegüentment, un encariment del preu de la llum. A finals dels noranta, Endesa desembarcava a diversos països de les excolònies llatinoamericanes per generar, distribuir i comercialitzar energia elèctrica.

La instal·lació de projectes hidroelèctrics ha generat greus impactes en ecosistemes naturals, el desplaçament forçat de poblacions i comunitats rurals i l’aniquilació cultural de pobles indígenes. L’activitat d’Endesa en països com Xile, Colòmbia, el Perú i el Brasil ha contribuït a incrementar els nivells de pobresa energètica als cinturons de misèria de les seves grans capitals. El 1997, Endesa ja era l’empresa elèctrica més gran i amb més beneficis d’aquests quatre països.

Després d’una picabaralla entre grans empreses per adquirir la major part de les accions d’Endesa, l’any 2007, en un procés llarg i arriscat, la italiana Enel, que carregava amb una imatge d’empresa contaminant i corrupta al seu territori, va adquirir un 92% de les accions de l’empresa espanyola en una inversió de 34.000 milions d’euros aproximadament. D’aquesta manera, Enel, que en el seu origen també va ser una empresa pública i que fins avui compta amb un 23,6% de participacions del govern italià, expandia el seu negoci a l’Amèrica Llatina, on actualment té la major part dels seus guanys. Endesa avui opera sobretot al sector energètic de l’Estat espanyol i Portugal, i Enel, present a 30 països, concentra la major part de la seva activitat al Brasil, el Perú, Colòmbia, Xile, Itàlia i els Estats Units.

Si bé l’energia és un bé comú indispensable per satisfer necessitats bàsiques, la seva gestió s’ha convertit en un negoci d’ençà que es va privatitzar. Enel-Endesa està en el top 3 de les beneficiàries mundials d’aquest negoci, que sol estar en mans de grans magnats i aristòcrates de l’Estat espanyol, Itàlia i altres països occidentals. Endesa, per exemple, va ser dirigida durant nou anys per un empresari com Borja de Prado, fill de l’administrador privat del rei Joan Carles I i d’una marquesa, qui després va passar a ser president d’una altra gran empresa amb vincles amb Itàlia: el grup de comunicació Mediaset.

si una família de l’Estat espanyol ingressa una mitjana de 37.000 euros l’any, aquesta empresa en el mateix període guanya més de 4.000 milions d’euros.

+0 M€
guanys
anuals

ENEL-ENDESA està present
a 30 països dels cinc continents.

Des dels seus orígens, aquestes dues empreses, per separat i juntes, han provocat vulneracions de drets humans i desastres ecològics allà on s’han instal·lat.

defensores
de l'energia

Un bé comú convertit en negoci. A la majoria de territoris, originàriament l’energia elèctrica ha estat de generació i distribució pública fins a l’onada neoliberal dels anys vuitanta i noranta. Trenta anys després, quins són els impactes associats al fet que l’energia s’hagi convertit en una mercaderia amb la qual es fa negoci?

Francielle Vieira

São Paulo

Paguem un valor absurd per una cosa que és nostra, nostra per dret. És generada per la terra, per nosaltres. Hauria de ser gratuïta, popular, per una qualitat de vida millor, justa.”

Cecilia Carrillo

Barcelona

L’energia és un recurs bàsic, com l’aigua. Haurien de ser públiques com ja ho van ser abans. Haurien d’abaratir el preu de les factures, i, tot i així, imagina els beneficis per a l’Estat, que som nosaltres mateixes! Ara s’estan enriquint empreses privades a costa de la nostra salut.”

Patricia Santos

São Paulo

Ha sigut vulnerat el nostre dret humà a l’alimentació, perquè o pagàvem les factures de la llum o pagàvem el menjar. Hem arribat a passar tres dies amb la llum d’una espelma pels talls de subministrament. Psicològicament ha sigut dur, he sigut humiliada cada cop que venien a cobrar els deutes. Organitzar-me a través del Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) ha sigut una salvació.”

Yolanda Peregrin

Barcelona

Un divendres al migdia, em truquen fent-se passar per agents judicials i em diuen que, si no pagava el deute de factures de la llum en 48 hores, em precintaven el comptador. Abans ja m’havien amenaçat amb to intimidant durant la pandèmia. Em vaig posar en contacte amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica i vam demandar-los.”

Cecilia Carrillo

Barcelona

Endesa destrueix famílies. Que Endesa assetgi famílies vulnerables pels seus deutes i a finals d’anys obtingui els guanys que obté em sembla criminal, atempta contra la vida. Estan gestionant els recursos, la vida. Ens tenen pensant només en treballar per pagar, per consumir. Així funciona el sistema capitalista patriarcal, no hi ha res més a dir.”

defensores
de l'energia

No només sustentadores, sinó també proveïdores. La majoria d’activistes d’organitzacions socials com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya, el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil o tants altres col·lectius que s’organitzen per fer front a les situacions de dolor i desemparament que viuen famílies senceres són dones, moltes mares caps de família. Són dones que carreguen a l’esquena el pes de les tasques reproductives, assignades històricament al gènere femení, però que també han de fer front a piles de factures impagables i altres tasques productives. Què ha fet que siguem les dones les que ens preocupem més per sostenir la vida, les que ens organitzem, les que amb més facilitat construïm xarxes de suport mutu amb altres dones en la mateixa situació?

Yolanda Peregrin

Barcelona

Crec que nosaltres som més valentes. En el meu cas, la meva exparella era part del problema: he viscut abusos, maltractament psicològic, econòmic. Crec que les dones som les que ens encarreguem realment del benestar de la llar, dels fills, de tot, i va ser important trobar-me amb altres dones en la mateixa situació per tirar endavant.”

Cristina García

Badalona

Jo tenia por a Endesa. A l'Aliança contra la Pobresa Energètica em van agafar la mà, fort, i no em van deixar anar. A l’APE m’he trobat amb moltes dones: dones maltractades, dones malaltes, mares soles. Sí, les dones som les cuidadores, però també les sustentadores. Ens encarreguem de tot.”

Patricia Santos

São Paulo

Al MAB de São Paulo la majoria també som dones. Dins la parella som les que ens preocupem de com pagarem les factures, i, en molts casos, es tracta de mares soles que han de respondre pels seus fills.”

Cecilia Carrillo

Barcelona

Els homes són uns covards. Jo soc una família monomarental, però, tot i que tinguis parella, el pes de la resolució dels problemes i de les cures recau en les dones sempre. Has de treure la força d’on no la tens. A l’APE hi ha moltes més dones, però també a la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, per exemple. Ens han feminitzat la precarietat.”

Delia Ccerare

Barcelona

Realment no sé què passa amb els homes, però som nosaltres les que percebem el que falta i ens cuidem de tot el que passa a casa, però és que últimament també som les que aportem econòmicament des de fora de casa.”

Lola García

Rubí

A l’APE m’he sentit escoltada, acompanyada, des del minut 1. No només es tracta d’acompanyar els casos individuals, sinó de lluitar per canviar la situació. La cultura patriarcal ens ha dit que la dona s’encarrega sola de tot el que té a veure amb la llar, però hem arribat a un moment de despertar en què estem creant una gran xarxa de dones per a dones: la dona que fa mal a una altra dona s’està fent mal a si mateixa.”

Mari Carmen Gómez

Martorell

Jo vivia i cuidava els meus papes. Ells van emmalaltir i van morir gairebé alhora, i, de sobte, em tocava pagar totes les despeses a mi. Un mes que no vaig pagar la factura, em van tallar la llum al moment. L'assistent social no m'havia informat dels meus drets. Amb l'APE vaig aprendre que havia d'anar a Serveis Socials i dir que existia la Llei 24/2015. Vaig haver de fer molta burocràcia per assolir l'informe de vulnerabilitat.”

defensores
de l'energia

Victòries i obstacles. Una de les grans victòries dels moviments socials que han lluitat durant anys contra la pobresa energètica a Catalunya és la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular impulsada des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica amb l’Observatori DESC i la PAH. Es tracta d’una llei que ha aconseguit aturar més de 200.000 talls a Catalunya entre 2015 i 2020, però que les empreses energètiques com Endesa han fet tot el possible per torpedinar. Com han viscut les famílies aquests obstacles? Què ha comportat aquesta llei per a les famílies amb risc d’exclusió residencial?

Yolanda Peregrin

Barcelona

La gran victòria és que ja no els tinc por, que els he denunciat i que ja no podran realitzar mai més pràctiques il·legals com l’assetjament telefònic, tot i que segueixen enviant cartes.”

Cecilia Carrillo

Barcelona

Vaig arribar a l'APE amb molta vergonya, reconeixent que estava en una situació molt precària: estava deixant de menjar per poder pagar factures. Allà la vergonya es va transformar en poder, em van donar la validesa de dir “no pago”, ja no amb vergonya, sinó enfadada. Vaig aprendre que existia la Llei 24/2015, que no em podien tallar la llum. L'APE reconstrueix persones, com a mi.”

Lola García

Rubí

El meu marit té esclerosi múltiple i tinc un fill de quatre anys. Estic treballant i no tinc papers. Tinc por de Serveis Socials. Vaig lluitar per aconseguir el comptador social a què es va comprometre Endesa a través de la Llei 24/2015. Em vaig desesperar anant amunt i avall, però no ho vaig aconseguir. Però sense llum ja no pots viure. M’he arribat a sentir deshumanitzada: avui em veig obligada a seguir punxant la llum i és un nerviosisme permanent.”

Delia Ccerare

Barcelona

Amb mi es van saltar la Llei 24/2015: em van tallar la llum tenint un informe de risc d’exclusió residencial, l’última vegada el febrer de 2023. Això et crea greus problemes d’ansietat, d’angoixa, de salut mental.”

Cristina García

Badalona

El dia de la firma de la condonació amb Endesa va suposar un alleujament col·lectiu molt important. I aquests moments de victòria t'enganxen a l’APE. Jo vaig tenir dificultats el 2015, però he seguit a la coordinació del moviment fins avui, oferint a les altres el que un dia vaig rebre.”

Mari Carmen Gómez

Martorell

Conèixer aquest moviment social va ser la meva salvació. Va ser veure la llum, mai més ben dit. Vaig aprendre a defensar el que abans no veia com un dret. Em vaig apoderar, realment, vaig entendre què era el dret a un habitatge digne, amb subministraments.”

defensores
de l'energia

Una relació colonial. A l’Estat espanyol, gràcies principalment a la lluita dels moviments socials, l’empresa Endesa s’ha vist obligada a condonar el deute de 35.000 famílies que acumulaven anys de factures sense pagar entre 2015 i 2020, i ha hagut d’assumir més de 28 milions d’euros d’aquest deute. Es podria donar una situació així a països de l’Amèrica Llatina on existeixen nivells de pobresa energètica molt més alts? Enel-Endesa utilitza els mateixos estàndards i protocols per als països de l’Amèrica Llatina que per als europeus?

Delia Ccerare

Barcelona

Els brasilers no tenen els mateixos drets humans que els espanyols per a Endesa. Endesa no tindrà el mateix protocol a Europa que a l’Amèrica Llatina perquè tenen una mirada colonial. Ara bé, fa deu anys aquí tampoc ens imaginàvem una condonació del deute per part d’Endesa. Jo penso que, si s’organitzen amb força, poden. El món necessita moltes APE.”

Patricia Santos

São Paulo

Durant els mesos més aïllats de pandèmia no van fer lectura dels comptadors: sis mesos després, van arribar factures de 3.000 reals –quan el salari mínim és de 1.200 reals. Vaig desesperar-me. Però si només tinc una nevera, una televisió i un escalfador d’aigua a la dutxa!”

Cecilia Carrillo

Barcelona

Les colònies es van acabar només en part. Per a l'extractivisme de recursos, la colònia continua. Per a governs i oligopolis d'Europa, l'extractivisme, allà no importa gens. S'obvien els drets humans. Condonar el deute aquí és una rentada de cara, perquè aquí la gent no pot viure sense llum, sense aigua, però allà no els importa pas desplaçar la gent.”

Mari Carmen Gómez

Martorell

Hi ha un component de gènere, de classe i de raça en aquesta realitat. La majoria de dones que venen a l'APE són dones migrades.”

Organitzades
per recuperar
la llum

A tots els continents, tant al camp com a la ciutat, són moltes les comunitats organitzades per acabar amb les reiterades vulneracions de drets humans d’Enel-Endesa. Posar fi a les tarifes abusives i als talls de subministrament en ciutats com Barcelona o São Paulo i impedir la instal·lació de projectes hidroelèctrics i altres tipus de projectes imposats considerats una amenaça contra la vida són l’objectiu de desenes de moviments socials repartits pel planeta, com Patagonia Sin Represas a Xile, el Movimiento Ríos Vivos a Colòmbia, Stop Enel a Itàlia, l’Aliança contra la Pobresa Energètica a l’Estat espanyol, el Movimento dos Atingidos por Barragens (MAB) al Brasil i un llarg etcètera. Ens fixem en aquests dos últims.

Aliança contra la
Pobresa Energètica

L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) és un moviment social que sorgeix a Catalunya el 2014 per garantir l’accés universal als serveis bàsics, com l’aigua i l’energia. Durant gairebé una dècada, ha exercit pressió a administracions públiques i empreses privades i ha aconseguit, juntament amb altres moviments socials i entitats, victòries tan grans com l’aprovació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. A força d'insistir repetidament que l’accés a béns comuns com l’aigua i l’energia no poden ser un negoci, el març del 2021 l’APE va aconseguir que Endesa signés un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el qual l’empresa assumeix el 73% del deute de 35.000 famílies, uns 28 milions d’euros en total. Es tracta d’una condonació del deute sense precedents.

Movimento
dos Atingidos
por Barragens

Fotografia extreta de mab.org.br. Autoria: Nane Camargos

El Movimento dos Atingidos por Barragens (MAB), o Moviment d’Afectats per les Preses del Brasil, és un altre moviment social, massiu, que neix a inicis dels noranta fruit del descontentament i el clima de reivindicació contra les hidroelèctriques instal·lades arreu del país durant els anys setanta i vuitanta. El MAB lluita contra la lògica extractivista que veu el Brasil com un país agroexportador on instal·lar grans infraestructures que extreguin energia dels seus grans recursos fluvials. S’ha convertit en un actor important a escala global en l’exigència d’un canvi de model i la reivindicació d’un projecte energètic popular. En l’última dècada, s’ha fet fort també a les ciutats on s’organitzen les persones afectades pels abusos que viuen en la fase de la distribució i comercialització de l’energia. Enel és la principal subministradora d’energia elèctrica en ciutats gegants com São Paulo, on la pobresa energètica, d’un 60%, incorpora quotidianament talls de llum a milers de famílies vulnerables.

L’energia
és un bé
comú

1.

La feminització de la pobresa implica també una feminització dels moviments socials que lluiten per garantir les necessitats bàsiques. Però no és només aquest el motiu pel qual organitzacions com l’APE o el MAB estan conformats principalment per dones: les dones avui no són tan sols les reproductores, sinó que també són les productores, i una de les seves maneres de produir és a través de xarxes de suport mutu.

2.

En una clara prolongació de la lògica colonial occidental, les grans multinacionals com Enel-Endesa tenen estàndards ètics i de funcionament diferents i desiguals segons el país on els apliquen.

3.

Només l'organització popular i les comunitats enxarxades aconsegueixen fer front a gegants multinacionals com Enel-Endesa, que s’enriqueixen convertint en mercaderies els béns més bàsics.

4.

En moltes ocasions, organitzar-se en xarxa salva (emocionalment, en termes de salut mental i també en termes materials) les dones en situació de vulnerabilitat i les seves famílies.

5.

L’energia ha de tornar a ser un bé públic i deixar de ser una mercaderia. És urgent i necessari que recuperem la llum.