Recuperar la llum

Crec que nosaltres som més valentes. En el meu cas, la meva exparella era part del problema: he viscut abusos, maltractament psicològic, econòmic. Crec que les dones som les que ens encarreguem realment del benestar de la llar, dels fills, de tot, i va ser important trobar-me amb altres dones en la mateixa situació per tirar endavant.”

Jo tenia por a Endesa. A l'Aliança contra la Pobresa Energètica em van agafar la mà, fort, i no em van deixar anar. A l’APE m’he trobat amb moltes dones: dones maltractades, dones malaltes, mares soles. Sí, les dones som les cuidadores, però també les sustentadores. Ens encarreguem de tot.”

Al MAB de São Paulo la majoria també som dones. Dins la parella som les que ens preocupem de com pagarem les factures, i, en molts casos, es tracta de mares soles que han de respondre pels seus fills.”

Els homes són uns covards. Jo soc una família monomarental, però, tot i que tinguis parella, el pes de la resolució dels problemes i de les cures recau en les dones sempre. Has de treure la força d’on no la tens. A l’APE hi ha moltes més dones, però també a la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, per exemple. Ens han feminitzat la precarietat.”

Realment no sé què passa amb els homes, però som nosaltres les que percebem el que falta i ens cuidem de tot el que passa a casa, però és que últimament també som les que aportem econòmicament des de fora de casa.”

A l’APE m’he sentit escoltada, acompanyada, des del minut 1. No només es tracta d’acompanyar els casos individuals, sinó de lluitar per canviar la situació. La cultura patriarcal ens ha dit que la dona s’encarrega sola de tot el que té a veure amb la llar, però hem arribat a un moment de despertar en què estem creant una gran xarxa de dones per a dones: la dona que fa mal a una altra dona s’està fent mal a si mateixa.”

Jo vivia i cuidava els meus papes. Ells van emmalaltir i van morir gairebé alhora, i, de sobte, em tocava pagar totes les despeses a mi. Un mes que no vaig pagar la factura, em van tallar la llum al moment. L'assistent social no m'havia informat dels meus drets. Amb l'APE vaig aprendre que havia d'anar a Serveis Socials i dir que existia la Llei 24/2015. Vaig haver de fer molta burocràcia per assolir l'informe de vulnerabilitat.”

Els brasilers no tenen els mateixos drets humans que els espanyols per a Endesa. Endesa no tindrà el mateix protocol a Europa que a l’Amèrica Llatina perquè tenen una mirada colonial. Ara bé, fa deu anys aquí tampoc ens imaginàvem una condonació del deute per part d’Endesa. Jo penso que, si s’organitzen amb força, poden. El món necessita moltes APE.”

Durant els mesos més aïllats de pandèmia no van fer lectura dels comptadors: sis mesos després, van arribar factures de 3.000 reals –quan el salari mínim és de 1.200 reals. Vaig desesperar-me. Però si només tinc una nevera, una televisió i un escalfador d’aigua a la dutxa!”

Les colònies es van acabar només en part. Per a l'extractivisme de recursos, la colònia continua. Per a governs i oligopolis d'Europa, l'extractivisme, allà no importa gens. S'obvien els drets humans. Condonar el deute aquí és una rentada de cara, perquè aquí la gent no pot viure sense llum, sense aigua, però allà no els importa pas desplaçar la gent.”

Hi ha un component de gènere, de classe i de raça en aquesta realitat. La majoria de dones que venen a l'APE són dones migrades.”